PROJECTE CLOSOS
Estudiam el passat per millorar el nostre present
El Projecte Closos va començar al 1996, fruit de la iniciativa del Dr. Bartomeu Salvà i el Dr. Manuel Calvo per avançar en el coneixement de la prehistòria de Balears i amb el desig de desenvolupar nous models de gestió del ric patrimoni arqueològic present a la nostra illa. Amb aquests objectius dissenyarem un ambiciós projecte que ha estat possible pel suport constant tant de l’Ajuntament de Felanitx com de la Universitat de les Illes Balears (a través d’ArqueoUIB). Tot i que durant aquestes dues dècades el Projecte ha anat canviant, els seus 6 objectius centrals han estat sempre presents.
1. Recerca científica. Ampliar el coneixement de les comunitats humanes que visqueren a les Balears prehistòriques durant el II mil·lenni a.C. ha estat el nostre primer objectiu central. Així, el Projecte Closos parteix d’una premissa central: la recerca científica ha de ser la primera e insubstituïble passa a realitzar per aconseguir els altres objectius. La única manera de protegir el nostre patrimoni arqueològic, de no banalitzar-lo i d’aconseguir productes turístics, culturals i formatius de qualitat passa, sempre per sustentar-lo en un potent projecte de recerca científica regit per l’excel·lència.
Durant aquestes dues dècades, el Projecte Closos ha contribuït a renovar per complet el coneixement de les societats de les navetes (que sempre havien quedades a l’ombra del mon talaiòtic posterior) amb una recerca de qualitat. Aquesta tasca de recerca ha resultat en una importantíssima producció científica amb diverses tesis doctorals, nombrosos articles científics (alguns d’ells en revistes internacionals d’alt impacte científic) així com una ampla varietat de treballs acadèmics diversos i publicacions divulgatives.
2. Innovació teòrica-metodològica.
El segon gran objectiu s’ha centrat en el desenvolupament de noves tècniques i metodologies científiques, en la implementació de noves estratègies de gestió de la informació i en la innovació dels marcs teòrics i conceptuals aplicats al registre arqueològic. La finalitat última ha estat la d’ampliar les possibilitat de conèixer les societats que visqueren a les navetes generant nous i més rics discursos que, a més, tinguin sentit (i utilitat) per al nostre present.
En aquest camp hem anant adaptant-nos a les noves tendències en tres camps distintius: metodologia arqueològica (mètode Harris; georreferenciació); tècniques arqueològiques (carboni 14; arqueometria ceràmica; implantació d’un projecte de SIG com a motor de gestió de material); implementació d’una ampla bateria analítica (palinologia, antracologia, zooarqueologia,…); marcs i conceptes teòrics (personhood, habitus,…).
3. Conservació, restauració i posada en valor.
Un altre dels pilars bàsics del projecte s’ha centrat en dissenyar i implementar un complet pla de conservació i restauració que pretén assegurar que les properes generacions puguin també gaudir del jaciment dels Closos. Al mateix temps, s’han desenvolupat diverses accions per facilitar i millorar l’accés (físic, intel·lectual i emocional) i el gaudi del jaciment per part tant de tota la ciutadania com dels visitants de la nostra illa.
Dintre d’aquesta línia d’actuacions podem destacar les successives intervencions de conservació realitzades a la Naveta 1, que han permès consolidar greus deficiències presents als murs que posaven en perill l’estabilitat de tot el conjunt. També són remarcables les diferents accions que han conduit a millorar l’accés a peu del jaciment o la instal·lació de panells d’autoguiat (en quatre idiomes) que permeten la visita del públic interessat durant tot l’any.
Dintre d’aquesta línia d’actuacions podem destacar les successives intervencions de conservació realitzades a la Naveta 1, que han permès consolidar greus deficiències presents als murs que posaven en perill l’estabilitat de tot el conjunt. També són remarcables les diferents accions que han conduit a millorar l’accés a peu del jaciment o la instal·lació de panells d’autoguiat (en quatre idiomes) que permeten la visita del públic interessat durant tot l’any.
4. Educació i formació.
La quarta gran línia de treball s’ha centrat en el desenvolupament d’una gran diversitat d’actuacions de formació i educació.
El primer lloc, hem desenvolupat diverses activitats per formar la societat civil en matèria de patrimoni arqueològic amb la finalitat última d’augmentar la seva capacitat crítica i per tal de fomentar l’estima del nostre passat coneixent-lo millor. Milers de persones de totes les edats i procedents de llocs molt diversos han participat a les activitats educatives i formatives organitzades en torn al Projecte Closos.
El segon gran bloc d’activitats formatives s’ha centrat en la formació de futurs/res professionals. En aquest camp destaca el desenvolupament anual del camp de treball Closos, que s’ha convertit en un dels signes distintius del projecte. Amb aquesta activitat oferim formació pràctica en arqueologia als estudiants universitaris mitjançant la participació directa i activa en una excavació real. Aquesta activitat s’ha desenvolupat cada estiu des de fa 23 anys i ha permès que centenars de joves, procedents de molt diversos llocs del món convisquin durant 3 setmanes i aprenguin de primera ma les tasques vinculades a un projecte de recerca i gestió d’un jaciment arqueològic.
5. Divulgació i socialització.
Aquest camp ha estat, des de l’inici del projecte, un dels aspectes als que més hem prestat atenció en bona part perquè pensàvem que era necessari renovar i reforçar les escasses relacions existents entre l’arqueologia i la societat civil.
Així, durant les dues dècades de vida del Projecte Closos hem realitzat visites guiades i conferències; hem organitzat exposicions fotogràfiques i artístiques; hem desenvolupat activitats lúdiques per a tots els públics (tallers, exhibicions, etc.); hem facilitat i fomentat la participació directa de la gent en les excavacions arqueològiques; hem generat sinèrgies amb empreses locals; hem establert vincles amb associacions ciutadanes que tenen objectius afins; hem donat suport a entitats que treballen amb col·lectius desfavorits (Fundació Diagrama; Estel de Llevant, etc.); entre d’altres moltes accions.
Aquesta connexió amb la societat civil s’ha fet molt estreta, especialment amb dues iniciatives. Primer, al 2008 un grup ciutadà creà l’Associació d’Amics dels Closos amb l’objectiu de recolzar el desenvolupament dels objectius del projecte, però també per fomentar el coneixement, recerca, conservació i posada en calor de tot el patrimoni cultural de Felanitx. Segon, des de 2013, a finals d’estiu organitzem el Festival Closos Viu la Prehistòria!, una diada lúdica i festiva per a tots els públics a la qual participen anualment més de 600 persones diàries.
6. Generació de productes turístics, educatius i de lleure.
Finalment, la darrera línia d’actuacions està centrada en la conversió del jaciment en un producte turístic i de lleure.
En aquest sentit, hem partit d’una premissa essencial. La distinció conceptual entre vestigis arqueològics (restes del passat més remot que ens han arribat al present); patrimoni arqueològic (vestigis que estan imbricats en pràctiques socials actuals vinculats a uns determinats valors); producte arqueològic turístic i de lleure (béns patrimonials inclosos dintre d’un model de negoci encaminat a cobrir unes necessitats determinades).
En aquesta línia d’actuació hem generat una ampla varietat de productes turístics, educatius i de lleure; tenim establerts convenis de col·laboració amb el touroperador Touristra i amb l’Hotel Cala Marsal.